20 mesos – Monogràfics de la CUP Sant Cugat

20 MESOS AL GOVERN DE SANT CUGAT

#20MesosCUPSTC

Fa 20 mesos, la CUP de Sant Cugat agafava el compromís d’entrar al govern de la ciutat per posar fi al mandat de 32 anys de la dreta de Convergència i Unió – PDeCat – Junts per Sant Cugat.

Preníem el repte majúscul de transformar una ciutat aparador en una ciutat per a les persones, on els drets, la participació, la bona gestió, la cultura o la cura de l’entorn siguin els pilars del nostre projecte comú. El repte de transformar una ciutat on viure no sigui un luxe només apte per a uns pocs.

Què ens hi hem trobat i cap on volem anar?

20 MESOS AL GOVERN DE SANT CUGAT

#20MesosCUPSTC

Fa 20 mesos, la CUP de Sant Cugat agafava el compromís d’entrar al govern de la ciutat per posar fi al mandat de 32 anys de la dreta de Convergència i Unió – PDeCat – Junts per Sant Cugat.

Què ens hi hem trobat i cap on volem anar?

UN AJUNTAMENT DESMANTELLAT

Contractació pública

Els serveis contractats per l’Ajuntament de Sant Cugat han estat un colador de diners públics malbaratats per una gestió poc rigorosa.

Personal

Les treballadores, les que realment han salvat el dia a dia del consistori, tenen condicions laborals inestables a causa d’anys de contractació sense planificació ni control públic.

Subvencions clientelars

A qui se li donen diners i per què? Amb criteris poc definits, adjudicats a dit i sense control posterior s’han finançat projectes, entitats i empreses amb interès de partit.

Contractació pública

Quan la CUP de Sant Cugat ha entrat al govern municipal ha trobat mostres clares que la contractació pública no s’ha posat al servei de les persones sota criteris d’eficiència, sinó que ha estat una eina dels partits per als seus interessos econòmics i de poder. En desgranem alguns exemples:

EXTERNALITZACIÓ POC RIGOROSA DEL CEMENTIRI

L’Ajuntament convergent, en veure que la gestió del cementiri suposava més despeses que ingressos, va iniciar-ne l’externalització. En l’informe l’Ajuntament justificava privatitzar-lo perquè així deixaria de tenir despeses, no hauria de gestionar les taxes i obtindria un ingrés per cànon de la concessionària. Aquesta justificació obvia que l’empresa concessionada tindrà igualment despeses de manteniment que acabaran repercutint en un augment de taxes per a la ciutadania, o demanant compensació al mateix Ajuntament, és a dir, a la ciutadania.

EL TEATRE AUDITORI ADJUDICAVA A DIT 2 MILIONS D’EUROS ANUALS.

Des del 2012, la direcció liderada per Pep Tugues no aplicava la Llei de contractes del sector públic que obliga el Teatre Auditori a fer concursos per a les seves contractacions. Almenys 16 milions d’euros públics gestionats il·legalment per amiguismes, en lloc de fer concursos públics que garanteixin la igualtat d’oportunitats entre diferents empreses i projectes per oferir serveis als equipaments públics.

MÉS DE 4 MILIONS D’EUROS ANUALS DE CONTRACTES CADUCATS.

Quan arribem al govern el juny del 2019, trobem que la contractació per als serveis de neteja i manteniment d’edificis municipals està caducada i que no s’han treballat les noves licitacions o municipalitzacions. Això obliga el nou govern a afrontar més de 4 milions d’euros anuals sense contracte, pels quals ja tenim els expedients de regularització iniciats.

LA GRUA MUNICIPAL: 170.000 EUROS ANUALS DE BENEFICI PRIVAT SENSE CONTRACTE NI CONTROL.

El contracte va acabar el 2016; l’empresa facturava un 29% més del màxim permès al contracte, posava una grua menys de la prevista i sotmetia els seus treballadors a jornades maratonianes i a pagaments en B. Així va poder obtenir un marge de benefici del 103% entre el 2015 i el 2019.

CLAVEGUERAM: 2,25 MILIONS D’EUROS A DIT A SOREA.

El contracte de manteniment del clavegueram va acabar el gener del 2016. Des de llavors fins al 2019, es van adjudicar il·legalment 450 actuacions a Sorea sense cap concurs públic.

PAV3: 834.830,55 EUROS EXTRES IL·LEGALS A FERROVIAL.

A més del 3% (167.040,6 euros) per l’adjudicació del PAV3, Mercè Conesa va contractar il·legalment unes “obres complementàries” a Ferrovial el novembre del 2004, quan ja s’havia inaugurat el PAV3 el desembre del 2003 i sense que se’n fes cap obra complementària.

ADVERTIMENT DE SINDICATURA DE COMPTES DESATESA.

En l’informe 30/2018 la Sindicatura de Comptes adverteix que, els anys 2014 i 2015, la intervenció municipal no fiscalitzava la contractació pública. Quan es dona compte de l’informe al Ple de març de 2019, Carmela Fortuny i Carles Brugarolas, es vanten de no tenir informes negatius d’Intervenció.

Personal

Les típiques males praxis d’un govern convergent:

10 anys sense relació de llocs de treball: contractació no planificada, arbitrària i a toc de client.

Mal dimensionament de l’equip humà i serveis a punt de fer fallida.

Contractes d’interinatge: temporalitat per a les treballadores.

Realització de tasques laborals heretades que no aporten valor i no es doten dels recursos tecnològics necessaris per tal que siguin eficients.

Contractació mitjançant decrets d’alcaldia i d’urgència: sense possibilitat que els grups municipals ho puguin controlar.

Designació a dit d’una dotzena de càrrecs directius per mandat, incloent-hi directors i gerent, per a la qual cosa la llei obliga que es passin processos de selecció.

Subvencions clientelars

Amb l’objectiu de trencar amb les subvencions atorgades a dit, a la CUP apostem per finançar entitats i projectes a partir de criteris objectius, universals i de lliure concurrència, que tinguin un clar impacte col·lectiu.

Creiem que cal donar valor a les entitats i als projectes que fan una tasca per a la comunitat, ja sigui en l’àmbit cultural, esportiu, educatiu, juvenil, etc. Per això, primer calen criteris que reconeguin la importància social de la tasca que desenvolupen; però també cal que, més enllà d’assignar uns diners, la institució fomenti la seva autonomia.

CORRUPTELES MEMORABLES

El 3% de Convergència a Sant Cugat

El 3% era el percentatge de comissió que s’enduia Convergència (i PDeCAT) quan adjudicaven obres públiques de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya i altres municipis on governaven. Hi ha fins a 31 obres i 227 milions d’euros sota sospita, i 31 persones i 16 empreses investigades per delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, suborn, tràfic d’influències i blanqueig de capitals.

Com es pot fer servir els diners de tots i totes per al finançament il·legal de Convergència i els negocis dels seus amics empresaris?

Augmentar beneficis sense justificació

L’any 1995, Àngel Simón, militant del PSC i gerent de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, modifica el contracte amb l’empresa Sorea, la qual cosa garanteix a aquesta empresa un benefici fix del 16%. Aquests beneficis repercuteixen, òbviament, en el preu de les factures que paguem tots i totes.

Però no acaba aquí la cosa. Després, Àngel Simón serà contractat per Agbar, empresa propietària de Sorea, i en tres anys en serà el director general. Cobdícia, amiguismes i portes giratòries en estat pur.

El PAV3, la pota del cas Palau a Sant Cugat

Dels diners per a la construcció del PAV3 adjudicada a l’empresa Ferrovial, Convergència i Unió se’n va embutxacar prop de 104.400 euros, mentre que Fèlix Millet i Jordi Montull uns 62.640. Després d’haver inaugurat les obres, l’exalcaldessa Mercè Conesa va contractar irregularment unes obres complementàries a Ferrovial per 834.830,55 euros (sense que es posés cap gram més de ciment després de la inauguració). Finalment, es van pagar 149.112,20 euros —més d’interessos de demora— pels retards en el pagament de factures, que es podrien haver estalviat complint els terminis legals.

Pràctiques mafioses, quan lladres i jutges juguen al mateix bàndol.

CAP ON VOLEM ANAR?

“Hem d’entendre els serveis socials com un dret, no des de l’estigma.”

Núria Gibert i Dasca
Tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància

“La participació ha de ser una pràctica constant i constructiva en què el veïnat prengui part activa.”

Marco Simarro Zanon
Regidor delegat de Joventut i de Participació i Barris

“La corrupció ha estat la manera de funcionar d’un partit que ha arribat a confondre’s amb la institució.”

Lourdes Llorente i Martínez
Tinenta d’alcaldia de Bon Govern, Transparència, Participació i Barris

Drets

A la sisena ciutat de l’Estat amb més desigualtat entre rics i pobres, és urgent empetitir aquesta escletxa assegurant l’accés a drets bàsics com l’habitatge, els subministraments o el menjador escolar.

Els serveis socials han de ser una prioritat que comença per no tancar els ulls davant la pobresa, no veure-la des de l’estigma, i assumir que és responsabilitat de totes que tenir una vida digna sigui un dret garantit.

A la ciutat aparador de Convergència, la pobresa s’amaga sota la catifa, com tots els diners que, en comptes de destinar-se a frenar la desigualtat, han servit per enriquir els pocs de sempre.

La imatge del Sant Cugat “pijo” i perfecte genera encara més estigma sobre aquelles persones que es veuen privades de recursos per qüestions de classe, sovint lligades també al seu gènere i origen.

Què hem fet fins ara?

TARIFACIÓ SOCIAL

Estem treballant en la tarifació social de preus públics, és a dir, cadascú paga segons les seves possibilitats, i hem eliminat algunes excepcions de l’IBI que no responien a aquest criteri, com les que gaudien les famílies nombroses i els centres educatius concertats.

ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

Estem treballant per a dotar de més recursos i agafar la gestió directa del Servei d’Atenció Domiciliària per garantir que les persones ateses siguin el primer i últim objectiu, eliminar el lucre de la equació i millorar les condicions laborals de les treballadores.

PUNT DE MEDIACIÓ DE LLOGUER

Dins l’Oficina Local d’Habitatge, el Punt de Mediació de Lloguer cerca punts d’entesa entre propietaris que apostin per garantir el dret a l’habitatge i flexibilitzar les seves clàusules als llogaters i llogateres que ho requereixin.

SERVEI D’ATENCIÓ INTEGRAL LGTBI

S’ha augmentat l’horari del Servei d’Atenció Integral LGTBI: de les tres hores mensuals que hi havia a 14 setmanals. Hem trencat amb la passivitat i hem començat a organitzar formacions internes per donar un servei millor.

BEQUES PER MENJAR

En el context de la COVID-19, s’ha incrementat, d’una banda, l’import d’ajudes a l’alimentació de famílies a través de les targetes moneder, i, de l’altra, els àpats a domicili i els repartiments de Càritas, dels quals l’Ajuntament manté conveni.

PLA LOCAL DE JOVENTUT

S’han dut a terme 53 accions per millorar el benestar de les joves i els joves de 12 a 29 anys del municipi en temes com el feminisme, l’ocupació digna, la participació, l’oci alternatiu i el pensament crític.

BEQUES ESCOLARS

En una convocatòria universal, accessible a tothom, s’han destinat 265.000 euros a famílies per al material escolar dels infants, amb l’objectiu de passar de l’assistència a l’empoderament, de l’ajut al dret, i apostar per la igualtat d’oportunitats de tots els infants de la ciutat.

PROTOCOL D’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES SEXUALS EN ESPAIS PÚBLICS D’OCI

Estem treballant de manera comunitària un protocol per reduir les violències sexuals als espais d’oci festiu de Sant Cugat, així com promoure espais lliures de sexisme.

REGLAMENT DEL CONSELL DE LA GENT GRAN

En el marc del nou Consell de la Gent Gran sumem la veu i experiència de les persones grans per tal que tinguin un paper actiu a la ciutat i es garanteixin polítiques que promoguin el seu benestar.

PLANS D’IGUALTAT I LGTBIQ

Hem començat el procés d’elaboració tant de Pla Municipal d’Igualtat i LGBTI com del Pla d’Igualtat Intern. Dues eines que ens serveixen per seguir avançant en la implementació de la perspectiva de gènere tant a nivell intern de l’organització com en tota política pública que s’implementi des de l’ajuntament.

SERVEI D’ACOMPANYAMENT DIGITAL

Hem obert un servei d’acompanyament i assessorament per realitzar tràmits i gestions en línia. Un suport imprescindible en temps de pandèmia i creixent bretxa digital.

A VALLDOREIX, HABITATGE, CURES I PERSONES MIGRADES

Des de la vocalia de la CUP a l’oposició de la Junta de l’EMD de Valldoreix hem entrat mocions per avançar cap al dret a l’habitatge universal, cap a un servei públic i de qualitat a les persones grans, i cap a la millora de les condicions de les persones migrades.

Participació

La participació és la base de la democràcia, i el puntal d’un projecte assembleari com el de la CUP.

Una participació que ha de ser entesa més enllà del vot personal, com un procés de debat col·lectiu per entendre el que és comú i decidir com a comunitat, pensar en les necessitats grupals més que en les individuals, i fer del teixit social i els seus acords el significat real de l’autodeterminació.

Per això, la primera passa és que les persones coneguin les diferents eines de participació de què disposen i que l’Administració els faciliti l’opció de formar-ne part i poder decidir cada cop més sobre el que afecta el col·lectiu. Alhora, si es descentralitzen les eines de participació —per tasques i per territori—, podem acostar-les a la realitat de les persones i facilitar que s’hi sumin perquè tinguin sentit.

Potenciem els consells de barri i els consells sectorials, perquè la participació no s’entengui únicament com un diàleg amb l’Ajuntament, sinó com un diàleg entre veïnes i veïns per fer propostes de la gent i per a la gent.

PARTICIPACIÓ A SANT CUGAT

Per un Sant Cugat on tothom tingui espai per participar de la comunitat

Transparència i bon Govern

Estem posant al dia l’Ajuntament per fer més eficient la gestió pública de Sant Cugat i de l’EMD de Valldoreix, i per complir amb la Llei de Transparència garantint l’accessibilitat a la ciutadania. Així, estem avançant en:

millorar la digitalització i gestió de les dades
publicar la informació municipal i fer-ho de manera intuitiva i accessible
protocolitzar els circuits de resposta davant les demandes d’informació

actualitzar el codi ètic dels alts càrrecs i regidors
estudiar la municipalització dels serveis bàsics

Com funciona una municipalització?

Municipalitzar implica que els serveis bàsics per a la vida de les persones els gestiona l’Administració pública i no depenen del benefici que en vulguin treure les empreses que els gestionen. Municipalitzem per tenir serveis de la millor qualitat possible: que siguin econòmics i accessibles per a tothom, que les persones que hi treballen tinguin condicions dignes, que compleixin criteris ecològics i tinguin en compte les realitats socials.

Durant l’onada neoliberal dels anys 80, s’han acceptat encariments sota la promesa d’eficiència; han empitjorat les condicions laborals; s’han degradat els serveis prestats; s’ha abandonat el control públic, i s’han permès grans beneficis per a quatre empreses. Però els serveis públics no privatitzats que es van mantenir i les noves municipalitzacions de la dècada del 2010 demostren que, si el servei és de gestió pública, és més econòmic i presta millor servei.

Com estan les municipalitzacions a Sant Cugat?

AIGUA | ENERGIA | NETEJA | ATENCIÓ DOMICILIÀRIA | GRUA

Aigua

Després de múltiples traves tècniques i polítiques, hem aconseguit iniciar el procés de municipalització de l’aigua i fer els estudis tècnics previs necessaris, que demostren que la gestió pública de l’aigua podria reduir les tarifes un 15% i congelar-les durant 10 anys.Això voldria dir deixar de pagar la festa a Sorea amb la complicitat de Convergència.

No obstant, l’octubre passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar que és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’administració que ha de prestar el servei d’abastament d’aigua i no l’Ajuntament. En aquests moments, es treballa en un conveni entre l’AMB i l’Ajuntament, perquè, mentre l’AMB no enllesteixi l’expedient de prestació del servei, ho pugui fer temporalment l’Ajuntament a través de l’empresa pública.

Energia

Tot i que la producció i comercialització de l’energia elèctrica està liberalitzada, i el transport en alta tensió és públic, la distribució i la propietat de la xarxa està en mans de l’oligopoli de quatre grans companyies: Endesa, Iberdrola, Gas Natural, i EDP – Viesgo Energia.

A diferència de l’enllumenat, la xarxa d’aigua, el clavegueram i els carrers que són públics, la xarxa de distribució d’energia és privada, i els seus propietaris utilitzen tot el seu poder de lobby per dificultar un model energètic descentralitzat i cooperatiu. Per això hem constituït l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública, amb l’objectiu de sumar esforços cap a una transició energètica més democràtica, participativa i descentralitzada que pugui posar fi a la remunicipalització del servei.

Neteja de les dependències municipals

El servei de neteja està altament feminitzat, i Clece, l’empresa de Florentino Pérez, obté benefici econòmic precaritzant les seves treballadores. Però, no contenta només amb això, Clece va rebutjar una pròrroga del contracte, amb la voluntat de pressionar el govern de CiU i millorar les seves condicions, però CiU va fer tard i el contracte es va esgotar. A la CUP estem pressionant el govern municipal per garantir la internalització d’aquest servei i millorar així les condicions laborals de la plantilla i l’abast del servei.

Servei d’atenció domiciliària

El servei d’atenció domiciliària atén persones amb situació de dependència a les seves llars. És el servei públic més gran que s’ocupa de la cura de les persones, i sovint acaba sent gestionat per grans empreses que menystenen els drets laborals de les treballadores i per tant la cura de les persones ateses.

A la CUP apostem per internalitzar aquest servei. Volem que sigui un servei ampli, per atendre totes les persones que ho necessitin, que sigui una atenció de qualitat i que garanteixi els drets laborals de les treballadores.

Grua

A causa de la mala previsió del govern anterior, el servei de grua municipal es presta sense contracte des del 31 de març de 2016. A més, per tal de fer els estudis necessaris per internalitzar el servei, es va requerir informació a l’empresa concessionària, Gruas Pablo, sobre el cost del servei. En la documentació enviada per la companyia, apareixia l’expressió “Servicios varios en (B)”, per la qual s’han demanat explicacions i s’ha lliurat també aquest material a la Fiscalia. Continuem, doncs, treballant per la municipalització del servei de grua municipal i la transparència en la gestió dels diners públics.

Casos d’èxit en altres municipis

L’aigua de Ripollet

Els darrers mesos, l’AMB ha aprovat la proposta de Ripollet de municipalitzar l’aigua. Serà, doncs, el primer municipi de l’AMB que crearà una empresa pública, de capital íntegrament municipal, per gestionar el servei d’abastament domiciliari d’aigua potable.

La neteja de Ripollet

A principis de juliol de 2019, l’Ajuntament de Ripollet va municipalitzar també la neteja de tots els edificis municipals de Ripollet. A través de la creació de l’empresa pública Genera, el consistori va aconseguir fer-se càrrec de tota la plantilla de treballadores del servei de neteja dels edificis municipals. Amb això, s’ha aconseguit dignificar les condicions d’un sector feminitzat i precaritzat.

La grua de Sabadell

Des de l’1 de març de 2016, l’Ajuntament de Sabadell ha gestionat de manera pública el servei de grua de la ciutat. Això va permetre que el 2018 es recaptessin 590.822,40 euros per gestionar la grua municipal i que es poguessin destinar a garantir els drets de la ciutadania.

Diversos serveis de Barcelona

Els darrers anys, a la capital catalana també s’han dut a terme municipalitzacions per millorar la gestió de diferents serveis bàsics per a la ciutadania: la gestió de tres escoles bressol; els punts d’informació i atenció a les dones (PIAD); el servei d’atenció, de recuperació i d’acollida de dones víctimes de violència (SARA); les oficines d’atenció a l’habitatge; la televisió pública municipal Betevé; el servei de manteniment i poda de l’arbrat viari, i el servei de control de plagues de coloms.

“Per un Sant Cugat on tothom pugui viure bé”

SUBSCRIU-TE A L’INFOCUP

Avís legal | Política de privacitat